TEMA 1 EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Apartat 5 La monarquia borbònica a Espanya Informació extra

TEMA 1 EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Apartat 2 Creixement econòmic i desenvolupament burgès

2. CREIXEMENT ECONÒMIC I DESENVOLUPAMENT BURGÈS

2.1. L'AUGMENT DEMOGRÀFIC

-Europa passà de 100 a 200 milions d'habitants entre 1650 i 1800.
-Causes de l'augment de la població:
a) Millora de l'economia.
b) Disminució de les grans epidèmies.
-Així, augmentà la natalitat i disminuí la mortalitat i es reactivà l'economia.

2.2. EL DESENVOLUPAMENT AGRÍCOLA I MANUFACTURER
-Agricultura: es romperen noves terres, s'introduïren nous conreus (patata, blat de moro), s'utilitzaren noves tècniques. Així es produí l'anomenada revolució agrícola del XVIII.
-Artesania. Per escapar del control dels gremis s'introduiren:
a) Feina a domicili: els pagesos rebien matèries primeres i estris per fer productes i així tenien uns ingressos afegits.

b) Manufactures: tallers amb molts de treballadors on es feien productes de luxe. Podien ser estatals o privades.

-Es desenvolupà el comerç, sobretot el colonial.

2.3. LA PUIXANÇA DEL CAPITAL I DE LA BURGESIA
-La pujada de preus del XVIII va enriquir la burgesia, que feia negocis que donaven grans beneficis: artesania, comerç, banca...
-Com que les rendes de l'agricultura perderen protagonisme i en guanyaren el comerç, l'artesania i el capital, es provocà una crisi de l'Antic Règim (la burgesia, cada vegada més rica, volia el poder polític que no tenia).

2.4. EL COMERÇ TRIANGULAR

-Comerç triangular: era el comerç colonial entre Europa, Àfrica i Amèrica. Europa venia productes manufacturats i compra matèries primeres als altres continents. D'altre banda, hi havia un flux d'esclaus entre Àfrica i Amèrica.
-Els més beneficiats per aquest comerç eren mercaders, banquers i prestadors. Es desenvoluparen cada vegada més els bancs i les companyies comercials.

P7 5

TEMA 1 EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Apartat 1 L'Antic Règim

1. L'ANTIC RÈGIM

-Antic Règim: conjunt d’institucions de l’Europa dels segles XVI, XVII i XVIII caracteritzades per la continuació d’estructures feudals . Predominava l’agricultura a l’economia, hi havia estaments a la societat i l'absolutisme s'imposava a la política.

1.1. ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

-La majoria de la població era rural (més del 80%).

-La propietat era vinculada i estava en mans de noblesa i clergat. Existia encara el règim senyorial (el senyor cobrava rendes, ordenava lleis, impartia justícia. Tenia jurisdicció sobre el seu territori). Els pagesos també pagaven el delme (10% de la collita a l’Església).

-L’agricultura usava mètodes tradicionals (eines arcaiques, guaret biennal o triennal) i solia ser d’autoconsum (subsistència).

-La burgesia s’enriquia amb les activitats artesanals i manufactureres i amb el comerç.

1.2. UNA SOCIETAT FONAMENTADA SOBRE ELS PRIVILEGIS

-A la societat hi havia 3 estaments: noblesa i clergat( eren privilegiats: tenien drets, càrrecs, no pagaven impostos) i i el 3r Estat o Poble (no tenia drets, no tenia càrrecs, pagava impostos).

1.3. LA MONARQUIA ABSOLUTA DE DRET DIVÍ

-La forma de govern majoritària a Europa era la monarquia absoluta de dret diví (el poder ve de Déu).

-Principal exemple: Lluís XIV de França, el Rei Sol.

-Tots els poders es concentraven en el rei. Feia lleis, nomenava càrrecs, comandava l’exèrcit, controlava la política exterior.

-Dominava sobre el govern, justícia i recaptació d’impostos.

1.4. FACTORS IMPULSORS DEL CANVI

-La burgesia, impulsada pel creixement econòmic del XVIII, demanà accés al govern (per mèrits, no per naixement), i criticà els privilegis.

-Els pagesos, empobrits pels impostos i les pujades de preus, també es començaren a oposar al règim senyorial.

-Els il·lustrats, pensadors del XVIII, criticaren l’Antic Règim i demanaren nous models socials i polítics.

Act1 5